Glosadors de Mallorca

Article de Miquel Sbert, publicat a la revista Lluc "El preu del mÓnec. La glosa: el text en el context"

maciaferrer | 21 Abril, 2010 08:05

EL PREU DEL MÀNEC.

LA GLOSA: EL TEXT EN EL CONTEXT



Miquel Sbert i Garau




Així com s’ha afirmat que el refrany és un “acte de parla”i en el qual intervenen elements diversos que posen en relació significats, convencions i intencions en contextos concrets i necessiten ser contextualitzats per manifestar la seva força il·locutòria”, en el camp de la poesia oral improvisada, el paper del context no és tan imperatiu, però sí que gaudeix d’una gran importància.

Més enllà del text, alguns investigadors de l’oralitat en vers han remarcat que consideren el context “una font de recursos de primer ordre” i excloure o menystenir aquests factors “no és altra cosa que adulterar la naturalesa mateixa de l’objecte”ii. També fan la distinció, dins el context, d’aspectes “cotextuals” (el “vers”, la intervenció, l’actuació, el corpus de versos i les referències compartides com són els valors i les creences) i els “situacionals” (l’actuació, el lloc i la data, el motiu i els intervinents: improvisador, públic, oients). La conclusió és que, en poesia oral improvisada, emissor i receptor formen part de la situació, hi són immersos.



Alguna cosa d’això glateix al fons del fet que, en qüestió de gloses circumstancials (i no només de les esporàdiques), la consideració dels elements contextuals donen molta més densitat conceptual i incrementen enormement els valors comunicatius i expressius quan la cançó s’insereix en el marc narratiu de l’anècdota que les originà. Per això, les col·leccions de cançons s’enriqueixen molt si hom pot esbrinar-ne la “situació” en què es desenvoluparen. Dissortadament pocs reculls hi ha a l’abast que conjuguin la narració i la cançó o les cançons que “interpreten” els fets (tant en el sentit narratiu com en d’altres “explotacions” expressives).

És des d’aquesta perspectiva que vull aportar unes cançons inèdites, una “topada a distància”, segons la classificació de Serrà Campinsiii (“amb els dos poetes allunyats un de l’altre, en llocs o poblacions diferents. En aquest cas no calia que les cançons fossin compostes al moment, sinó preparades amb temps, abans de ser enviades al seu destinatari”. En aquesta ocasió es tracta de cançons creades pels glosadors, no escrites sinó memoritzades i “dites” amb uns dies de diferència entre les diverses seqüències (creació de la interpel·lació, recitat al receptor i, després, creació de la resposta i recitat al “provocador”). Un exemple del que P. Zumthor denominava (1983) “improvisació mediatitzada”. Cal afegir que, en tot moment ambdós glosadors tenien present que els seu diàleg, ben aviat, es faria públic al petit cercle de persones relacionades amb el tema i més enllà. D’ací determinats aspectes fàtics en el diàleg dels dos poetes orals.

Passem a la narració dels fets. El nostre informador és Antoni Oliver Capellà Maví (Sant Jordi-Palma, 1926), fuster de professió, bon glosador (improvisador i “de posat”), home que gaudeix d’una memòria prodigiosa per tot allò que fa referència a gloses i cançons. Conta Antoni Oliver que, cap les darreries dels quarantes del segle XX al Pla de Sant Jordi (inclosos a més d’aquest poble els nuclis de ses Cadenes, es Pil·larí, s’Aranjassa Son Ferriol, sa Casablanca, i es Control) els fusters (ell, fill i nét de fusters, havia assolit el mestratge feia pocs anys) s’unien en junta. La feina dels artesans relacionada amb les tasques agrícoles: “mànecs, mantins, arades siquieres, carros, rodes (restrènyer bréndola, anell, copa...) era molta (eren temps de baldor agrícola), però mal repartida (alguns eren més “potents” i d’altres, naturalment més febles), per això i amb la intenció d’evitar disfuncions “feien una unió” i acordaven els preus de les feines cada temporada “i duien molt per socarrat es qui feien esquirols, es qui se saltaven ses regles”.

Pel que fa a la nostra història, un mànec de càvec podia costar deu pessetes i un de xapeta, set. Succeí que un propietari rural notable (l’amo Antoni Orell des Rafal) precisava amb urgència dos mànecs de càvec i n’aconseguí un del fuster Tomeu des Control al preu acordat per la “unió” i un altre del fuster de sa Casablanca, Gabriel Capellà Serra Xelet (Sant Jordi, 1902-1990), oncle del nostre informador li cobrà nomes set pessetes, tres menys de les acordades per la “unió”. La notícia va córrer entre els professionals quan el comprador manifestà la seva perplexitat davant la diferència de preus. Un altre fuster de Sant Jordi, Josep Puigserver Estel, avisà el nostre informador, el nebot de Gabriel Capellà, i li pregà fes un advertiment al seu oncle perquè amb compte amb malifetes com aquella competència deslleial.

Tots dos eren ben conscients que Gabriel Xelet s’havia errat i havia confós el preu del mànec gros amb el del petit. Això era tot, per “per si de cas”, n’Estel digué al nebot: “Li ho has de dir, que si no hi haurà problemes. Mira, fes-li una glosa”.

La resta ja és història. Antoni la pensà, la memoritzà i, a la primera ocasió, recità la glosa a l’oncle. Pocs dies deprés venia la rèplica de Gabriel Capellà. Són les tirallongues de versos que reproduïm a continuació.

Convé remarcar: l’adequació al codi oral, la inserció en el marc situacional que hem intentat sintetitzar, la funcionalitat representativa del discurs, la vigoria de l’estatus de la glosa en una època relativament propera en el temps, la narració versificada tant dels fets com de llurs conseqüències, el sentit de l’humor planer i senzill, la crítica suau, la valoració del fet de ser capaç de glosar... i tot un seguit de consideracions que ultrapassen de molt les possibilitats d’aquesta llesca de la revista.

Parlen els glosadors.


ANTONI

Amb una forma modesta,

si puc, vos he d’avisar

i podreu apreciar

si es nebot amb vós se presta.

Quantra vós una protesta

des fusters d’aquí hi ha

perquè es preus les fan sumar

i vós les feis una resta,

i vos esbucaran sa testa

si això ho poren comprovar.

A jo me causà un gran dol

quan n’Estel me va informar

que es des Rafal va contar

que un mànec vos comanà

i un altre an es des Control

i així com s’unió ho vol,

en Tomeu li va cobrar,

i fé(u) tres pessetes car

i així se va declarar

que feis preus per vós tot sol:

i vos jugaran a futbol

si de preus tornau parlar...

Li hem de tomar sa bany,a

si no és ver, an es qui ho dirà

o vos heu de defensar

que me pens que teniu manya,

deis que tenia maganyaiv

o que li féreu de canya

i pentura qualcú ho creurà,

que ja vaig sentir parlar

per dir-vos “es patró Aranya”.


GABRIEL

Una pesseta et daré,

digue-ho si la vols cobrar,

emperò m’has d’ensenyar

ses cançons que em vares fer,

vaig trobar que estaven bé

i, escrites en un paper,

les volia estudiar...

Qualsevol està exposat

a lo que em va passar a mi,

bé se pot estrevenir

per no res caure soldat

i anc que m’hagis molestat

per lo que m’has avisat,

bastant te tenc que agrair

i més que em ‘grada aplaudir

lo que està ben presentat.

Amb tu no hi puc discutir,

la te don per a guanyada,

sa teva feina m’agrada,

veig que ets un glosador fi,

però te vull advertir:

si se torna estrevenir

que em donis una altra passada,

no la’m donis tan gruixada

que m’has fet empegueir.

Sa sabata an es seu peu

li poses si te convé,

ses estelles les saps fer

tant si és de branca com ‘rel

i et don ditada de mel

perquè saps cavil·lar bé

i, si en res m’has de mester,

manda an el tio Biel!


i CONCA, Maria 1987, Paremiología, Biblioteca Lingüística Catalana, Universitat de València, València, pàg. 17.


ii GARZIA, Joxerra, SARASUA, EGAÑA, Andoni 2001, El arte del bertsolarismo. Realidad y claves de la improvisación oral vasca, Donostia, pàg. 150


iii SERRÀ CAMPINS, Antoni 2000, El cant alternat: una proposta de classificació a “Actes de l’Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, pàg.65.


ivSegons l’Alcover-Moll, “maganya” pot correspondre a “Secret, combinació oculta”.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb