Glosadors de Mallorca

Intercanvi cultural al Parc de Les Estacions els propers 13 i 14 de juny

maciaferrer | 01 Juny, 2009 12:19

La Casa Regional d'Euskadi convida els Glosadors de Mallorca i a tots aquells que sentin curiositat per aquesta ancestral cultura.  

 

 

 

 

Mallorca – Euskal Herria

 

dos pobles

dues cultures

dues llengües

un objectiu

 

 

 

I MOSTRA D´ESPORTS TRADICIONALS

 

Parc de les Estacions

Palma, 13 i 14 de juny de 2009

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mallorca – Euskal Herria

Dos pobles, dues cultures, dues llengües, un objectiu:

I MOSTRA D’ESPORTS TRADICIONALS

Parc de les Estacions

Palma, 13 i 14 de juny de 2009

 

 

 

Dissabte, 13 de juny

 

  • 10.30-13.30 h. Jocs i esports per a infants

  • 10.30 -12.30 h. Música i animació

  • 12-12.30 h. Gegants i música d'acompanyament

  • 12.30-13.30 h. Esport rural basc

  • 13.30-14.30 h. Actuació de bertsolaris i glosadors

  • 18-19 h. Esport tradicional mallorquí: tiradors de fona i tea

  • 19-19.30 h. Acte institucional amb lliurament i intercanvi de trofeus

  • 19.30-20.30 h. Actuació de GRALLALSAC (música tradicional de Mallorca i

ball de bot)

  • 20.30-21.30 h. Actuació del grup de música basc DANGILISKE, amb balls

dinamitzats

  • 22-24 h. Recital «Folk entre Amics»: Aubercoc - Talamh - Dangiliske

 

 

Diumenge, 14 de juny

 

  • 10.30-13.30 h. Jocs i esports per a infants

  • 10.30-12.30 h. Música i animació

  • 12.30-13.30 h. Esport rural basc

  • 18-19 h. Actuació de Bertsolaris i glosadors

  • 19-20 h. Actuació de GRALLALSAC (música tradicional de Mallorca i

ball de bot).

  • 20-21 h. Actuació del grup de música basc DANGILISKE, amb balls

dinamitzats

 

 

 

Exhibició de diferents modalitats d'esport tradicional basc

 

Quan vam parlar sobre l'esport rural o autòcton de qualsevol lloc o regió, cal referir-se a un conjunt de pràctiques lúdic-recreatives convertides en ús i costum del poble, però l'origen i l’evolució del qual no tenen per què estar units al seu caràcter i a la seva forma de viure. No obstant això, en el cas d'Euskal Herria, sí que ens trobem davant un conjunt d'activitats que des dels seus inicis, mantenen una íntima i estreta relació amb el caràcter de l'habitant d'aquest món rural, i amb el mitjà el qual es desemvolupa.

 

AIXECAMENT DE PEDRA

 

L'especialitat que ha tingut en els últims anys major ressonància fora del País Basc, ha estat sense dubte l'aixecament de pedra, gràcies al bon quefer d'importants harrijasotzailes -aixecadors de pedra, que han dut aquest esport a diferents paisos. En les proves d'aixecament de pedra els harrijasotzailes en diferents torns o en diversos períodes de temps -tandas- realitzen el major nombre possible de alçades, considerant-se una alçada completa quan s'arriba a equilibrar la pedra sobre el muscle. La forma de l'objecte a aixecar ha variat molt en el transcurs dels anys, establint-se a principis d'aquest segle els quatre tipus de pedra que s'empren més freqüentment: rectangular, cilíndrica, esfèrica i quadrada. El material emprat tradicionalment per a la seva construcció ha estat el granit, i el seu pes varia des d'una mica menys dels cent kg als més de tres-cents de les més pesants.



TALL DE TRONCS AMB DESTRAL

Per altra banda, el tall de troncs, un esport tan dur com espectacular. Possiblement, es tracta del més dur de tots els esports populars i s’anomena “aizkora”. La persona que es dedica a aquest esport es un ”aizkolari” i ha d'estar dotat de molta força i d'una bona preparació física, però també tècnica, ja que no és gens fàcil tallar un tronc cop a cop. Una vegada que el aizkolari es col·loca damunt del tronc, ha d’anar tallant les diferents peces i per a això sol necessitar mitja hora o més. En les apostes, l’”aizkolari” pot realitzar fins i tot sessions de dues hores.


AIXECAMENT DE FARDELLS (LASTO FARDELL JASOTZEA)

 

És un esport de la part nord d'Euskal Herria. En tres minuts, s’han d’aixecar un fardell, el major nombre de vegades a 8,50 metres d'altura. L'aixecament és vàlid quan el nus que lliga el fardell toca la corriola abans de baixar. El concursant ha d'impedir la caiguda lliure del fardell i té dret a dos intents.


TALL DE TRONCS AMB “TRONZA” (TRONTZA-JOKOA)

D'una gran similitud al tall amb destral és el cort de troncs amb tronza (trontza-jokoa), serra manual manejada amb molta precició i una gran sincronització per dos homes que l'agafan cadascun d'un extrem. Els “tronzalaris” han de tallar un gran tronc de fusta amb un nombre de moviments prèviament fixat.

BARRENADORS

Aquesta activitat que duen a terma els barrenadors, troba el seu origen en un ofici, com succeïx amb pràcticament tots els esports rurals. Els reptes i les apostes que es realitzaven al seu voltant s’anaren traslladant a les places i ben aviat es va convertir en convertir-se en un esport. Cap finals del segle XIX i principis del XX, l'ofici dels barrenadors era bastant corrent en les explotacions de pedreres i mines on, per a realitzar forats de gran profunditat, s’havian de fer perforacions a la roca poder introduïr-hi els cartutxos de pólvora o dinamita per a fer-la esclatar i així obtenir la pedra o mineral desitjat.



AIXECAMENT D'ENCLUSA

L'enclusa és una eina d'ús comú en les ferreries i les forges. Els ferrers tenien antigament el costum de carregar sobre les seves esquenes les encluses quan es desplaçaven d'un lloc a un altre a realitzar algun treball. D'igual forma que altres eines d'ús laboral com el destral o la dalla es transformessin en vehicle per a l'encreuament d'apostes i desafiaments en els quals amidar la força i resistència dels contendents; al País Basc Francès es van començar a utilitzar encluses com element per a amidar la força entre ferrers i agricultors. Encara que antigament els desafiaments incloïen l'aixecament d'encluses grans i pesats, aquesta pràctica ha desaparegut i l'actual esport consisteix a aixecar una enclusa de dimensions i pes relativament petits de forma repetitiva des d'una base fins a una altura prefixada situada sobre el cap de l'esportista. Com ja hem dit, aquesta modalitat esportiva es va originar en el nord de Euskal herria on té major tradició. Des d'aquí es va estendre al sud d'Euskal Herria, igual que altres jocs i esports coneguts col·lectivament com Jocs de Iparralde.

 

 

 

 

BALEARS: LES ILLES DELS FONERS

Les Illes Balears eren conegudes en l'antiguitat com les Illes dels foners. En unes illes que hi mancava gairebé de tot, els seus habitants van haver d'enginyar-se-les usant el que tenien a mà, pedres i fibres vegetals, per a defensar-se de les incursions de tota classe d'invasors estrangers. Es diu que les mares no donaven per a menjar als seus fills fins que amb un precís tir de fona despenjaven el menjar que els havien col·locat en la copa d'un arbre. Per una pura qüestió supervivència els balears van arribar la merescuda fama de ser els foners més destres i en conseqüència temuts. Els foners balears van repel·lir la invasió de les tropes del romà Cecilio Metelo, atacant la seva flota amb precisos tirs de fona. La invasió arribà a produir-se quan en segon intent els romans van folrar els seus vaixells amb pells d'animals per a mitigar els impactes. En ocasió de les guerres púniques, milers de foners balears van ser reclutats com mercenaris pels cartaginesos per a constituir una veritable artilleria que feia estralls entre les tropes romanes. Per tot això la fama dels foners balears, temuts i respectats, va traspassar totes les fronteres del nostre Mar Mediterrani i nombrosos historiadors els van esmentar amb admiració, en els seus escrits i llibres. Amb la finalitat de recordar i mantenir aquesta habilitat, en 1977 es va recuperar el tir amb fona com esport i des de 1984, existeix una Federació que regeix aquest esport autòcton i que aquest any complix el seu 25 Aniversari. Centenars de nous foners de totes les edats, participen tot l'any en diverses competicions i han recuperat l'habilitat dels seus ancestres. Aquesta trobada esportiva Euskal Herria - Mallorca és una bona ocasió per a contemplar àdhuc conjunt d'activitats ancestrals que s'han convertit en esports, en ambdues comunitats.

 

DANGILISKE

És un grup que interpreta musica tradicional basca. Són 3, 4 o 5 l@s musico@s que solen tocar i els instruments que utilitzen són trikitixa, acordió, alboka, dolçaina, i pandero entre uns altres. La base del seu repertori són peces tradicionals basques com marxes, jotes, arin arin, vals, polkas? També solen interpretar peces d'altres paises i pobles. La romeria consisteix en la realització de balls amb l'ajuda d'un dantzari que anirà dinamitzant i guiant a tot el qual surti a la plaça a ballar. Immillorable oportunitat per a aprendre balls i poder realitzar-los en el moment.

 

GRALLALSAC

L’Associació Cultural Grallalsac va néixer el 22 de juliol del 2.003 a Bunyola. La seva finalitat principal és la recerca, la difusió i la divulgació de la música relacionada amb els instruments tradicionals de les Illes Balears i de manera especial de la “Colla de Xeremiers”, des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies. Si vols saber més coses sobre les activitats que duim a terme te convidam a visitar la nostra web: http://www.grallalsac.com/

 

SIDRERIA MÒBIL

 

barrica de sidreria basca amb degustacion típica. T'oferix la possibilitat de recrear la mes típica escena de la gastronomia basca, ?la sidreria?, en el lloc i entorn per tu desitjat. Posada en escena d'elements típics d'una sidrería amb panells portakupelas per a la sidra, recreació del tradicional “txotx” i vestimenta tradicional basca per part de les persones que obren la kupela. Ideal per a celebracions, festes populars, esdeveniments socials …

 

BERTSOLARIAK

La bertsolaritza és una expressió artística que consisteix a crear un discurs oral, improvisat, cantat, rimado i ajustat a una mètrica. És una pràctica molt antiga per a la qual fa mancada tenir talent innat, encara que avui dia també existeixen escoles de formació cridades "bertso eskolak". La persona que es dedica a la bertsolaritza es diu "bertsolari". Alguns dels bertsolaris clàssics més famosos són Billintx, Otaño, Txirrita, Xalbador i Xenpelar. Encara que la bertsolaritza ha estat tradicionalment practicada pel gènere masculí, en els últims anys ha augmentat el nombre de dones que es dediquen a això. Els bertsos es fan en euskera, pel que la bertsolaritza és un instrument per a enriquir i impulsar la llengua i un fenomen que atreu a molts euskaldunes. Per altra banda, sent els bertsos improvisacions orals, cada bertsolari sol utilitzar la seva euskalki (dialecte del basc) en la composició dels bertsos i un llenguatge molt viu i expressiu, sovint carregat d'humor i ironia. Els bertsolaris que es proposen per a l'intercanvi són: Aingeru Basterretxea Bitorika, nascut en Barakaldo (Bizkaia) de 42 anys i Jokin Castanys Gonzalez, nascut en Galdames (Bizkaia) de 28 anys.

GLOSADORS (de l’Associació cultural Glosadors de Mallorca)

Troveros, versadors, repentistes, payadores, bertzolaris, fistores, guzlaris, poetes populars, improvisadors, cantadors, corrandistes…” i glosadors a Mallorca i Menorca. Un glosador és un versificador popular que improvisa cançons –gloses- i que les recita o canta amb una tonada característica. Els combats es duen a terme entre dos, tres, quatre o cinc glosadors, i poden durar hores, i s’improvisa sobre qualsevol temàtica, ja sigui segons l’afinitat dels “combatents”, o bé pels temes que van suggerint des del públic. L’estrofa té un mínim de quatre versos, i pot arribar fins a un nombre que no sol sobrepassar els deu; els versos són heptasil·làbics, amb rima consonant; l’estrofa no comença ni acaba mai amb rodolí, i les dues rimes es poden distribuir segons el criteri del glosador.

   La tradició dels improvisadors es remunta a molts segles enrere; no debades les més de cent mil cançons populars recollides a l’illa reflecteixen la vitalitat i l’efectivitat d’aquesta producció. Moltes d’aquestes cançons formen part de composicions més llargues i que tenen sentit quan les contextualitzam. Aquesta circumstància ens serveix per entreveure la importància que varen tenir des dels joglars i trobadors, i encara una accepció més: els romanços de canya i cordill, on s’escrivien els romanços sobre successos esdevinguts i que llavors el poble anava repetint, i canviant-ne paraules, fins a perdre’s en la memòria col·lectiva.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb