Glosadors de Mallorca

Article de Gabriel Janer Manila al Diario de Mallorca de 16 de Maig de 2009

maciaferrer | 19 Maig, 2009 10:14

Un breu article d'aquest estudiós de la nostra tradició, on parla dels glosadors abans i ara. 

DIARIO DE MALLORCA, 16.052009

 

Un peu a la lluna

La poesia del orígens

 

 

 

GABRIEL JANER MANILA Un llibre recent: Llengua de glosador, de Miquel Sbert, ha commogut aquests últims temps el petit redòs cultural de l´illa. Arreu hom n´ha organitzat presentacions acompanyades de combats entre glosadors i la gent ha omplert sales de cultura, claustres d´antics convents i espais habilitats per a l´activitat intel·lectual i artística. Paga la pena felicitar-nos-en, després de veure sovint aquells espais deserts. És com si tornàssim a començar pel començament: la gent s´agrada de veure la paraula que vibra esplendent sobre els llavis dels glosadors i retrobar-la de bell nou compromesa en el joc d´escarnir la vida i de burlar-se´n.
De ben antic, els poetes del poble confiaren en la inspiració que els fornia la memòria. Es consideraven hereus d´Apol·lo, el déu de la poesia i, com fan encara ara els glosadors menorquins, acompanyaven les seves cançons amb la música d´un instrument de corda. Llavors fou la cítara, a Menorca és una guitarra. Diuen que Apol·lo havia rebut la cítara just acabat de néixer. L´havia inventat Hermes, el seu germà. Encara era un nin, agafà una tortuga, la va matar, li va treure la carn, perforà la closca, hi clavà unes canyes i dos braços, hi tensà set cordes de budell d´ovella i començà a cantar noves cançons d´amor. Era enginyós i féu servir de manera sagaç les estratègies que li oferia l´atzar, la matèria de què és fet l´imprevist. L´alegria que suscitava la poesia sorgia sovint, com succeeix en el nostre temps, a l´empar d´un tassó de vi. Hermes deixà a mans d´Apol·lo la cítara a canvi de cinquanta vaques i algunes poques altres bagatel·les. Ben segur que va perdre molt, en fer aquell canvi.
Però la poesia no era solament una festa. L´arc de la cítara servia també per disparar les sagetes de la crítica, el sarcasme, la burla. Rere cada vers, podia haver-hi un dard enverinat. Però la cançó seduïa la gent, estimulava el desig, incitava a l´erotisme, desvetllava passions irresistibles. A vegades ha servit per cantar l´amor, d´altres, per plorar la dissort o la desgràcia. També, per denunciar la injustícia, per afalagar el poderós, per acompanyar el treball a fi que no resulti tan feixuc. D´aquestes i d´altres habilitats parla el llibre de Miquel Sbert. I ho fa en un estil planer, però assaonat amb paraules que vibren perquè és com si haguessin estat dites en veu alta, abans d´escriure-les. Ressona entre les pàgines el galop de l´heptasíl·lab com un cavall que trota.
S´hi diu l´agudesa d´enteniment dels glosadors, l´enginy amb què traven els seus versos, els recursos de què se serveixen a l´hora de la improvisació: una gramàtica pròpia, vinculada a l´oralitat, que només coneixen ells perquè l´han après a força de treballar les paraules i els versos, els recursos expressius que els possibilita l´idioma, alhora que improvisen i celebren la festa fastuosa dels mots. Sabem que la improvisació mai no és absoluta. El glosador porta a la memòria un proveïment de materials –versos heptasil·làbics, paraules que rimen, ritmes que condueixen a tancar la glosa– que ha acumulat al llarg del temps. Llavors la glosa sorgeix espontània, ni que el glosador fos un cavall que parteix a córrer només que el toquis d´esperó.
El llibre diu la saviesa i l´enginy dels glosadors. Tornam a començar pel començament: per la poesia rupestre dels orígens. Antany, molts de glosadors feien de margers: feien parets de pedra seca com qui fa avenir un paraula al costat de l´altra.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb