Glosadors de Mallorca

Article de Gabriel Janer Manila al Diario de Mallorca de 16 de Maig de 2009

maciaferrer | 19 Maig, 2009 10:14

Un breu article d'aquest estudiós de la nostra tradició, on parla dels glosadors abans i ara. 

DIARIO DE MALLORCA, 16.052009

 

Un peu a la lluna

La poesia del orígens

 

 

 

GABRIEL JANER MANILA Un llibre recent: Llengua de glosador, de Miquel Sbert, ha commogut aquests últims temps el petit redòs cultural de l´illa. Arreu hom n´ha organitzat presentacions acompanyades de combats entre glosadors i la gent ha omplert sales de cultura, claustres d´antics convents i espais habilitats per a l´activitat intel·lectual i artística. Paga la pena felicitar-nos-en, després de veure sovint aquells espais deserts. És com si tornàssim a començar pel començament: la gent s´agrada de veure la paraula que vibra esplendent sobre els llavis dels glosadors i retrobar-la de bell nou compromesa en el joc d´escarnir la vida i de burlar-se´n.
De ben antic, els poetes del poble confiaren en la inspiració que els fornia la memòria. Es consideraven hereus d´Apol·lo, el déu de la poesia i, com fan encara ara els glosadors menorquins, acompanyaven les seves cançons amb la música d´un instrument de corda. Llavors fou la cítara, a Menorca és una guitarra. Diuen que Apol·lo havia rebut la cítara just acabat de néixer. L´havia inventat Hermes, el seu germà. Encara era un nin, agafà una tortuga, la va matar, li va treure la carn, perforà la closca, hi clavà unes canyes i dos braços, hi tensà set cordes de budell d´ovella i començà a cantar noves cançons d´amor. Era enginyós i féu servir de manera sagaç les estratègies que li oferia l´atzar, la matèria de què és fet l´imprevist. L´alegria que suscitava la poesia sorgia sovint, com succeeix en el nostre temps, a l´empar d´un tassó de vi. Hermes deixà a mans d´Apol·lo la cítara a canvi de cinquanta vaques i algunes poques altres bagatel·les. Ben segur que va perdre molt, en fer aquell canvi.
Però la poesia no era solament una festa. L´arc de la cítara servia també per disparar les sagetes de la crítica, el sarcasme, la burla. Rere cada vers, podia haver-hi un dard enverinat. Però la cançó seduïa la gent, estimulava el desig, incitava a l´erotisme, desvetllava passions irresistibles. A vegades ha servit per cantar l´amor, d´altres, per plorar la dissort o la desgràcia. També, per denunciar la injustícia, per afalagar el poderós, per acompanyar el treball a fi que no resulti tan feixuc. D´aquestes i d´altres habilitats parla el llibre de Miquel Sbert. I ho fa en un estil planer, però assaonat amb paraules que vibren perquè és com si haguessin estat dites en veu alta, abans d´escriure-les. Ressona entre les pàgines el galop de l´heptasíl·lab com un cavall que trota.
S´hi diu l´agudesa d´enteniment dels glosadors, l´enginy amb què traven els seus versos, els recursos de què se serveixen a l´hora de la improvisació: una gramàtica pròpia, vinculada a l´oralitat, que només coneixen ells perquè l´han après a força de treballar les paraules i els versos, els recursos expressius que els possibilita l´idioma, alhora que improvisen i celebren la festa fastuosa dels mots. Sabem que la improvisació mai no és absoluta. El glosador porta a la memòria un proveïment de materials –versos heptasil·làbics, paraules que rimen, ritmes que condueixen a tancar la glosa– que ha acumulat al llarg del temps. Llavors la glosa sorgeix espontània, ni que el glosador fos un cavall que parteix a córrer només que el toquis d´esperó.
El llibre diu la saviesa i l´enginy dels glosadors. Tornam a començar pel començament: per la poesia rupestre dels orígens. Antany, molts de glosadors feien de margers: feien parets de pedra seca com qui fa avenir un paraula al costat de l´altra.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb