Glosadors de Mallorca

Article de Miquel Sbert publicat el 28 de Gener a Ultima Hora

maciaferrer | 30 Gener, 2009 14:02

LLENGUA DE GLOSADOR

Miquel Sbert i Garau

SANT ANTONI COM A TEMA

(DE CANÇONS)

Miquel Sbert i Garau

SANT ANTONI COM A TEMA

(DE CANÇONS)

Immersos en la galàxia festiva del sant pagès i de les celebracions lúdiques que aglutina la icona popular i popularitzada de la Mallorca antany agrària, el cronista no fa gaire (el 14 de gener , per més senyes) va ocupar el lleure d’algunes persones benemèrites amb una mica de xafardeig a l’entorn d ela cançonística de sant Antoni (ni més ni menys que a Artà, on la festa de l’anacoreta a qui encomanaven la porcelleta els nostres avis, és “la festa”). Arran de tal malifeta discursiva, avui, passats els dies del patró de la ruralia i dels patró de la ciutadana capital (A desset és sant Antoni / i a vint sant Sebastià...) i esvaïts els esclats multitudinaris del foc solsticial, de les torrades, del sucs, de les cançons vitenques i de les simbombes... ve com a de gust apropar-se al cançoner tradicional de sant Antoni per veure, ni que sigui de passada, com la poesia de tradició oral ha fet de l’eremita el centre d’un corpus cançonístic abundós i divers, tant a l’ample de la geografia mallorquina (i mar enllà) com al llarg de la nostra història, des de segles enrere).

Conta la tradició que el Pare Ginard i Bauçà, el més insigne dels nostres folkloristes, comentava sovint la paradoxa que suposava que un sant tan auster com el de Viana hagués convocat unes celebracions tan poc ascètiques a l’entorn dels foguerons, entre simbombades i amb libacions notòries de suc de parra destil·lat (tot amarat de gloses eròtiques, escatològiques, satíriques...) i, diuen alguns que el van conèixer i tractar, que el seu comentari sobre les cançons santantonianes era: “les cançons de sant Antoni són més ‘espirituoses’ que no ‘espirituals`”. Bella i enginyosa frase, a més de plena de sentit.

El cançoner mallorquí conserva un repertori molt migrat de cançons que facin referència explícita a fets biogràfics del sant, malgrat la popularitat seva i el coneixement que la societat mallorquina tenia de la “vida” de l’asceta (difosa pels sermons populars i amb un reflex important en el teatre del poble).

La referència directa més reiterada són les temptacions: Sant Antoni, sant abat! / Quina vida més pesada! /Com el dimoni el temptava / per caure dins es pecat / sempre tengué an es costat / Déu del cel que el defensava / i dins el seu cor posava / un llum de bona bondat. També en seria una mostra la coneguda Sant Antoni i el dimoni /jugaven a trenta-u..., recollida ja per Marian Aguiló a mitjans del segle XIX.

I molt poca cosa més com no sigui la recordança del repartiment del seus béns als pobres: A les pobres vàreu dar / s’heretat des vostros pares, /i per sa vostra germana / un poc ne vàreu deixar (Baltasar Samper la recollí l’any 1927). O la visita a sant Pau de Tebas: -Sant Antoni, ¿a on anau? /-Allà on Déu m’esperita. /Vaig en busca d’una ermita / on habita un sant Pau, amb l’episodi de l’enterrament de l’ermità per dos lleons: Quant a sant Pau visitàreu; / la mort també el visità; / dos lleons varen cavar / sa fossa i vós l’enterràreu. O les invocacions múltiples: No tengueu por del dimoni, / perquè ell res no mos farà; / i ara, per acabar, / diguem. “Viva sant Antoni!”.

Però la institució (el nostre sant), des de fa molts anys, s’ha convertit en mite i el temps, que erosiona les institucions, no destrueix els mites sinó que els pot engrandir o transformar o modificar-ne els límits. D’aquesta expansió l’univers cançonístic contextualitzat en els diversos escenaris de la festa de sant Antoni: les beneïdes, les colcades, els foguerons, la gresca. És la ruptura, la transgressió, la recerca de la catarsi col·lectiva, l’explosió de les contencions anyals.

És ell, el bon sant, el fort, el gros, el bell, el vell, el pobre, el patró de Ciutadella, l’amic de Déu, el de Diana, el de Viana, el de gener el del Fangar...  el nostre: Sant Antoni és un sant viu, / que se’n pensa cap de bona, / feia jocs a una dona / amb so cap de sa perdiu.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb