Glosadors de Mallorca

El dBalears ens dedica una crònica a les 12 hores de Glosa Improvisada

maciaferrer | 02 Gener, 2009 10:34

El dBalears del 28 de desembre, ens feia palès que sí que hi ha mitjans interessats en la nostra cultura. Aquí teniu l'enllàç per veure el pdf original del que he extret el text que segueix: http://dbalears.cat/arxiu/pdf/226/38 BALEARS I ARA I ESPORTS I CULTURA I DIARIDE BALEARS DIUMENGE, 28 DE DESEMBRE 38I4 I DEL 2008 Les tonades mallorquines es mesclaren amb les del Principat i Menorca. El país improvisa Palma visqué ahir la segona mitja marató de cant espontaniambcançons ben vitenques. Durant dotze hores seguides, glosadors d’arreu dels Països Catalans compartiren combat “entre germans” Text: F.Marí Fotos: SergeCases PALMAMés de dos segur que avui hauran de menester mel i llimona o qualque rovell d’ou per a la gargamella desprésdeparticipar en la mitja marató de cant improvisat d’ahir.Des de lesdotze delmigdia i fins a les dotze del vespre, cantadors d’arreu dels Països Catalans xalaren de bon de veres en una jornada que va recórrer Palma a toc de xeremies i tamborino. L’escomesa no era gens senzilla, però la tenacitat dels membres de l’Associació de glosadors de Mallorca i del Cor de Carxofa ho va fer possible per segon any consecutiu. “Aquest és un projecte que agermana els diferents cants dels Països Catalans”, explicà Mateu Xurí, un dels organitzadors de l’acte. La idea de les dotze hores continuades d’improvisació sorgí fa tres anys i ahir demostrà que aquest braç de la nostra cultura popular és ben viu. Prova d’això eren els més de cent participants que assistiren a la trobada, bona part dels quals havien vingut expressament des del Principat,Menorca i el País Valencià. Gloses mallorquines, corrandes, albaes, nyacres o garrotins. Qualsevol tonada era bona si la lletra lligava i era enginyosa. L’única absència eren els glosadors eivissencs, “que esperam que puguin venir l’any que ve”, afegí Xurí. Una ruta ben atapeïda Passaven les dotze del migdia quan els grups de glosadors començaren a arribar a l’Escorxador. Aquest era l’indret escollit per donar el sus a una jornada que s’augurava llarga, però que prometia diversió.Alguns, els més agosarats, iniciaren les cançons acompanyats del cafetet i el rebentat d’Amazones. De fet, la bona menjua i els ponxets també són necessaris per a unamarató d’aquest calibre. Encara no hi eren tots, hi faltaven els menorquins, que arribaren tard,quan la rauxa escalfà motors amb els cants de Xurí, Macià, Cabaní i Titot. Era, perdir-ho d’alguna manera, l’assaig general d’allò que tindria lloc poques hores després. Havent passat les quatre de l’horabaixa, fou quan la cosa s’animà, ja amb la panxa plena i les botelles d’herbes, que ajudaven a aclarir la gola. “Allò important és que qualsevol persona, vingui d’on vingui, canta les tonades de qualsevol indret del país”, explicà Catalina Canyelles. Així, els cants se succeïren fins a les sis, quan la comitiva, que de cada vegada s’anava aixamplant, començà la cercavila pels carrers de Ciutat. La primera aturada fou al bar Can Felip, la segona al Riu Dolç i la tercera a l’Aloa. Així mateix, a causa de la gran quantitat de cantadors i “oïdors”, la colla s’hagué de dividir en dos grups per tal que tothom pogués gaudir de la festa. La bulla era una realitat i el cant ben vitenc.