Glosadors de Mallorca

Pregó Sant Bartomeu 2019, segona part

maciaferrer | 15 Agost, 2019 13:52

23


I sabeu una altra cosa?

Vaig debutar a la Real

en la improvisació oral

amb els bons, i això s’imposa.

Però la primera glosa,

quan sents que tothom te mira,

hi ha una primera espira

que l’incendi encomana...

dins la Sala Mariana

un any abans, per Sa Fira. 

  

Glosadors a l’escenari

i noltros a baix mirant,

i en Planisi, tot glosant

va dir:ara és necessari

que si hi ha cap adversari

del públic canti prou bé!!

S’aixeca un montuïrer,

canta de forma sincera…

I entre nervis i sordera,

l’homonet no m’entengué.

 

25

He crescut, he treballat,

he sonat a Montuïri,

i si hi ha qui escolti i miri

hi farem qualque combat.

Però per anar aviat

vaig a la trentena entrada.

si heu vist mil i una vegada

la nostra dansa ancestral..

just darrere, hi ha un pardal

amb sa càmera penjada.

 

.

 

26

Un any per Sant Bartomeu

vaig fer unes fotografies

i llavor, en Joan Socies

va bravejar el mirar meu.

me cridaren en temps breu

les publicarem, si et plau”

clar, que sí, feis com trobau”

i del contacte que sorgí

he fet gloses, fins aquí

cada mes a Bona Pau.



27

Dues dècimes mensuals,

vint versos per resumir

el ràpid esdevenir

o les rutines locals;

Les notícies puntuals, 

un pensar o un sentiment;

el que em fa arribar la gent

d’un fet civil o polític;

a pics puc haver estat crític,

punyint però dolçament

 

28

 

Ho faig des del dos mil nou

és a dir, deu anys rodons,

dos-centes quaranta cançons,

de rimes, ni ho sé...un ou!!

Intent trobar allò que cou

dins el cor montuïrer

sempre cerc, com un bomber

investiga cada flama,

vull glosar si balla dama,

cossiera o cossier.

 

29

Glos den “Banyeta” a l’estiu

i a l’hivern del nou dimoni,

que celebra Sant Antoni,

força antiga que reviu.

Una vetlada amb empriu

que un grup de gent esperona,

cada fogueró s’hi afona

amb gloses fins al deliri.

És ben modern, Montuïri

que, en banyes, desestaciona.



30

 Cada festa que reneix,

partint de l’arrel antiga,

té en mí una mà amiga

que l’alimenta com creix.

El poble no és el mateix,

i jo tampoc sóc qui era

cada passa a la sendera

vital marca el tarannà;

però, sense abandonar

l’essència montuïrera.

 

31

Tornam al principi a posta:

d’on ets Macià Ferrer?”

clar que sóc montuïrer,

cada carrer, cada costa

és pregunta i és resposta

dins el trajecte vital.

Sóc animal cultural,

sóc infermer i sóc pare

i la meva tasca, ara

és que ho estimin igual.

 

32

Per ventura aquest pregó

qualcú no l’ha trobat bo,

jo hi he posat tot el cor

d’infermer i de glosador,

de pare i somiador

i tot pobre saber meu.

Esper que s’hagi fet breu,

ple de records, sense planys,

ja sols queda dir: “Molts d’anys

i visca Sant Bartomeu”

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb