Glosadors de Mallorca

Pregó que va fer i llegir Mateu "Xurí" amb motiu de les Festes de La Beata 2012 a Santa Margalida

maciaferrer | 27 Agost, 2012 15:39

No és el primer pregó

que faig a la meva vida,

emperò aquest pic la crida

té una altra sensació.

Som vilero i glosador!

Aqueix “som” implica néixer,

viure, amar, estimar i créixer

sense por i en llibertat.

Això és la identitat:

just el llegat i la deixa.

 

 

Pel llegat, la fesomia

del nostre poble és la que és.

Si amb la deixa perdem pes,

l’ànima mor dia a dia.

Si La Beata congria

dins noltros un sentiment,

és perquè cadascú sent

com dins ell quelcom s’eleva,

com la festa és pròpia, seva,

del seu poble, de la gent.

 

És igual si no passà

per la Vila, La Beata.

Tota tradició s’ensata

i el poble ha d’assimilar,

descartar i sedimentar...

així es fan les tradicions!

Respecte, innovacions,

canvis que el poble assimila.

El caràcter de la Vila

és fruit de generacions

...

que amb herència i descendència

han forjat i esculpit

sense malmenar el sentit

ni destorbar-ne, l’essència.

Quan deim “de sempre”. Prudència.

Convé que anem a cercar

quin dia va començar

el “sempre s’ha fet així”.

Llavors podrem discernir

el camí que hem d’agafar.

 

Església, ajuntament...

Amb Beata, sens Beata...

Tanmateix el pregó esclata

a banda i banda igualment.

Cada canvi, al seu moment,

enlaira la discussió:

per què enguany fan es pregó

an es Pouàs? Què ha passat?

Hi havia necessitat

de canviar d’ubicació?

 

L’altre diu: ja era ben hora

que traguessin es pregó.

Tanmateix, sa religió

i es pregó estan ben enfora!

Com deim, cada canvi implora

dubtes, discussió, debat...

Potser la prioritat

no era alçar sa plaça;

però varen fer la passa.

I ara què feim? Tot llevat?

 

Fer i desfer no és bon exemple.

Pensau si ara amb el pregó

prenguéssim la decisió

d’acabar-lo dins el temple.

L’extern, que avui mos contempla,

partiria escapat,

pensant si un poble sonat

fa i desfà sense sentit.

(Ja ho sabíeu que jo esquit

sense mirar l’esquitat)

 

Si el joc de la política

és un dir no i l’altre sí,

no convé gens jugar-hi.

Val més la mirada crítica;

l’observació analítica

per no perdre els papers.

Mirar quin és l’interès

del poble, no posar trava.

No és això que pregonava

Joan Mascaró i Fornés?

 

Clar que Joan Mascaró

ha de ser exemple i guia.

Dels seus escrits es destria

llengua, cultura i nació.

Mots de màxima expressió,

de plenitud i de vida.

No pot Santa Margalida

deixar de ser i de lluitar.

Som qui som per un parlar,

perquè una llengua ens convida

...

a veure i a explicar el món

d’una manera concreta.

No hi ha horitzó ni meta

si un poble perd o confon

allò essencial, pregon,

definidor, indefugible.

Tota estructura visible

descansa als fonaments;

si aquests no són consistents

la construcció és impossible.

 

Vius, idò, amb els fonaments!

Quan l’essència s’adultera

el poble perd la senyera

amb què ha viscut tant de temps.

La crisi d’aquests moments,

com sempre, la paga el poble.

N’hi ha que corquen el moble

i venen el mata-corc;

polítics a l’entreforc

sense principis ni noble

....

actitud. Més que girar

la truita, giren la pella!

O tot cau o s’estavella

sense poder-se aguantar.

Això és, amics, retallar:

engronsar els que estan a baix

sense que alè ni pantaix

molesti als de damunt.

És un sistema infecund:

ara Déu és el calaix.

 

Noltros, així com la Santa

va tornar aixecar el dinar,

també mos hem d’aixecar;

perquè un poble que s’aguanta

dret i d’empeus fa més planta

que sotmès i agenollat.

Un poble té autoritat

per decidir cada passa.

De La Vila n’és sa plaça

i seva és la potestat.

 

El poble no és violent.

Violent és contemplar

com no deixen trepitjar

la plaça a la seva gent.

Pregonaré, combatent

la ignorància i l’estultícia,

la supèrbia, la cobdícia

i tot abús de poder.

Glosaré sempre per ser

un clam contra la injustícia.

 

Qui vol venir a La Beata,

que véngui. Està convidat.

La Vila sempre ha mostrat

ser hospitalària i sensata.

No hi ha persona non grata

si sap respectar el valor

de la nostra tradició,

del tarannà de la Vila;

poble arrelat que s’enfila

amb la nostra processó.

 

La Beata manifesta

un sentiment col·lectiu,

La Vila batega i viu

molt intensament la festa.

La preparació xalesta,

cada balcó endomassat;

els portals de bat a bat,

talment l’ànima vilera

que cada any ansiosa espera

el diumenge assenyalat.

 

Però hi ha la tradició

minúscula, personal...

gairebé un ritual,

una pròpia processó.

Cada any la repetició,

tot es fa a la mateixa hora;

Mateu, treu els bancs defora,

crida ma mare cada any.

El crit no es fa gens estrany,

però la verbena esflora

...

encara els tels del cervell...

quan sona Sor Tomasseta.

Treus els bancs, a sa placeta

tot és nou i tot és vell.

El nin tornat bergantell,

nous convidats, noves cares...

ara els joves ja som pares

i els nostres pares padrins...

Tornes entrar per endins.

Quin tresor que són les mares!

 

Ja té el sopar preparat

per devers trenta o quaranta.

Ella sí que és una santa!

Sempre ho té tot controlat.

Torn sortir. Veig que ha pujat.

Deu anar a penjar els domassos.

Van i vénen aquells braços...

Més avall.. no tant... amunt

Tot es va fent punt per punt.

Cada any els mateixos passos.

 

La festa és com una estreta...

després una exhalació.

Com els sons de la cançó,

entra endins Sor Tomasseta.

La murta, aquella oloreta

o el renou de picarols...

Per La Beata és quan vols

ser més vilero que mai.

Cada instant, cada detall...

La Beata són bressols

...

que te tornen a la infància,

que te duen més enllà.

Fan pensar i recordar

els que han tengut importància.

Sense la seva fragància,

què n’hauria estat de mi?

Pens amb el padrí Xurí,

el padrí Joan Cremat,

la padrina... seny, bondat...

és per ells que som aquí!

 

Record el camí truncat

de l’amic Joan Cladera...

la memòria és la manera

de garantir eternitat.

Si no solcam el passat

no fruitarà un futur lliure.

Ells m’han ensenyat a viure.

Amb cada batec de cor

tornen a viure dins jo,

tornen mostrar el seu somriure.

 

La fesomia m’empara.

Som vilero i glosador!

Dec el pregó i l’honor

a ma mare i a mon pare.

Ells m’han mostrat com s’encara

aquest món amb dignitat.

M’han donat la llibertat,

la naixença i la vida

i el meu germà l’embranzida,

fidel sempre al meu costat.

 

La Beata mos convida

a ser un poquet més humans.

Quantes estretes de mans!

Quants de molts d’anys! Quanta vida!

Contempl Santa Margalida

i a vegades entristit

veig un poble dividit

que s’uneix per La Beata

en lloc d’un poble que esclata

en festes, perquè està unit.

 

Facem de la processó

un mirall del dia a dia,

que l’ambient i l’alegria

siguin la nostra llavor.

Que la Glorificació,

la Cuina, el Claustre, el Didal,

Infància, Casa Natal,

la Cel·la, Pou, Segadors...

omplin sempre de colors

La Vila així com cal.

 

Virtuts, Santa Catalina

Màrtir, Flor de Mallorca.

Que no facin mai eixorca

l’herència més genuïna.

Poble vilero, camina

sempre endavant i segur.

La gerra que el pagès du

i que ha de trencar el dimoni

és part d’aquest patrimoni,

d’aquest sentiment comú.

 

Jo som un bocí de test

de La Vila, de la gerra.

Jo som fill d’aquesta terra

i, amb el pregó quasi llest,

assegur i manifest

el que de dins mi emana:

amb la LLengua Catalana,

com sempre en bon mallorquí,

vaig néixer i vull morir

com tota persona humana.

 

Vull tenir el dret a ser

tot allò que m’han llegat.

Som... per una identitat,

i per ella em faig valer.

Fins que em quedi un bri d’alè

no quedaré boca closa.

La consciència m’imposa

ser amb el poble compromès.

Per qui vos parla, això és

la funció que té la glosa.

 

Som vilero i glosador!

Fill de Santa Margalida!

Amb 29 anys de vida

m’heu concedit gran honor.

Aqueix és el meu pregó,

amb què la festa s’ensata;

la sang bull i el cor m’esclata:

vileros, amics, companys

bones festes, que molts d’anys

i que visca LA BEATA!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mateu Matas Ordinas, Xurí.

Santa Margalida,

24 d’agost de 2012.


Comentaris

Enhorabona

Antonia | 28/08/2012, 08:25

Fantàstic! I fins i tot amb la calor que fa, se'm posa la pell de gallina quan llegeixo aquestes pàgines. Mateu, enhorabona!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb